top of page

Riot

La mort en estranyes circumstàncies d’Efosa Okosun en una de les darreres matinades del calorós agost de l’any 2011 a la popular barriada de Son Gotleu de Palma, desencadenar una virulenta explosió de dubtes i d’impotència, expressades a tot volum i amb qualque petita dosi de violència de carrer al més pur estil kale borroka en versió afro, per part dels compatriotes, familiars i amics del jove nigerià precipitat al buit des d’un cinquè pis. A l'endemà de la tragèdia, tota mena d’especulacions i de rumors escalfaren les hores. La temperatura anava en augment. Que si havia estat un accident, un homicidi imprudent, o un homicidi en primer grau perpetrat per un nombre indeterminat d’homes,  veïns del barri també, però descendents dels que van posar la primera pedra del paner mentre tocaven les palmes amb furor davall dels seus capells per allà a la dècada dels  anys 60. Els col·legues d’Efosa acusaven a alguns homes d’ètnia gitana d’estar al darrera de la mort del jove. De fet, es va sabre que Efosa fugia de qualcú  i que va pujar a un terrat amagant-se a la cornisa justs abans del fatal desenllaç. Va caure tot sol? O el varen ‘ajudar’ a caure? Que més donava,  ja teníem portada. No és que em facin trempar aquest tipus de succeïts, però sí que fulminen l’avorriment que sovint envolta el dia a dia de l’agost periodístic, assetjat per la telefonia mòbil de darrera generació. Els tradicionals reforços estiuencs de la policia nacional es van haver d’esperar  resignats, ja tenien les maletes fetes, preparats per tornar se a reunir amb els seus semblants ibèrics. Després d’una nit d’aldarulls amb vidres trencats i qualque cotxe calcinat, a mesura que el solet del dia anava escalfant el trispol de la plaça Fra Joan Alcina, augmentà  la temperatura de l’ambient i per uns instants, les bales de goma, tampoc impediren la fúria desfermada. Alguns companys de la premsa gràfica varen haver de ser atesos pels sanitaris després de la pluja de pedres i demés objectes que foren llençats i que, afortunadament per ells, no causaren cap ferida de gravetat. Els becaris dels diaris omplien a corre cuita les seves llibretes amb els seus bolígrafs, arrupits com a bestioles. Dones i homes molt enfadats pel que ells consideraven un crim injust. 

Passats uns dies, les conclusions de la policia científica parlaren d’una mort accidental i tornà poc a poc la tranquil·litat al barri.

bottom of page